Com a president de la comunitat durant els pròxims 12 mesos, et trobes en una encrucijada. Precisament aquest any, es dóna una situació excepcional en la vostra comunitat i és que el porter que us ha prestat servei durant tants anys, es jubila. Raó per la qual has de decidir què fer amb la vivienda que posseeix dins de l’edifici. Per ajudar-te, des de Gumper, us recordarem quines opcions podeu prendre per resoldre aquesta situació.
Aquesta situació és molt més habitual del que sembla en finques clàssiques de Barcelona i altres grans ciutats. La anomenada vivienda de portería sol considerar-se un actiu estratègic de la comunitat: pot generar ingressos recurrents mitjançant lloguer o convertir-se en liquiditat immediata si es ven. Però abans de decidir, convé analitzar bé la situació jurídica de l’immoble i els acords necessaris segons la Llei de Propietat Horitzontal.
En altres paraules: la jubilació del porter de la comunitat de propietaris no només implica reorganitzar el servei, sinó també prendre una decisió patrimonial important que pot impactar directament en les quotes mensuals i en l’economia de l’edifici.
El primer, abans de prendre la decisió de vendre o llogar el pis, és reunir la comunitat de propietaris en una junta extraordinària per determinar què fer davant la jubilació del porter. Si plantegem la possibilitat de prescindir dels seus serveis, l’ideal és estudiar prèviament les funcions que realitza i votar si és necessari contractar una altra persona que s’encarregui d’aquestes tasques o si poden ser assumides per part d’altres professionals que ja tenim contractats.
Des d’un punt de vista pràctic, el recomanable és que la junta tracti dos temes separats: d’una banda, si es manté o no el servei de porteria; i per altra, què es farà amb la vivienda. En moltes comunitats s’opta per substituir el porter tradicional per consergeria externa, empresa de neteja, manteniment o videovigilància, reduint costos sense perdre seguretat.
També convé sol·licitar un informe previ al administrador de finques, ja que la decisió pot requerir majories específiques i, en alguns casos, modificacions del títol constitutiu si la porteria es considera element comú.
Pel que fa a la seva vivienda, si no va a ser ocupada pel nou porter, cal tenir en compte que la venda o lloguer de la mateixa, pot suposar un respir econòmic per als veïns. Fonamentalment perquè portarà associat un benefici econòmic directe o indirecte, al permetre disminuir les quotes de la comunitat, si els diners es destinen a tal fi. La llei determina que a cada veí li correspon, a més de la propietat del seu pis o local, la copropietat, juntament amb la resta de residents, dels elements comuns de l’edifici com són portals, patis, ascensors, façanes, escales o la pròpia porteria
En termes immobiliaris, l’habitatge del porter pot convertir-se en una font d’ingressos molt interessant. Per exemple, si s’hi lloga, la comunitat pot destinar aquests diners a reduir quotes, afrontar derrames futures o finançar reformes com la instal·lació d’ascensor, rehabilitació de façana, accessibilitat o eficiència energètica.
Si es ven, l’ingrés sol ser elevat i pot utilitzar-se per amortitzar préstecs comunitaris o millorar l’estat general de l’edifici. Això sí, és important recordar que, al ser un actiu comunitari, el benefici s’ha de repartir segons els coeficients de participació establerts en l’escriptura o destinar-se a despeses comunes aprovades en junta.
Potser ens trobem en la situació en què l’habitatge del porter encara no sigui una fracció autònoma de l’edifici i, per tant, s’ha de procedir a modificar tal circumstància i acudir a inscriure-la en el registre de la propietat. Per fer-ho, és necessari que s’escriture la propietat com un element individual per poder vendre-la o llogar-la. A més, cal sol·licitar el certificat d’habitabilitat. Finalment, organitzar la distribució del valor de la venda entre tots els veïns, en proporció al valor de les seves fraccions.
Aquest punt és crucial: en moltes finques antigues, la porteria figura com a element comú i no com a finca registral independent. Per poder vendre-la o llogar-la legalment, normalment s’ha de realitzar una desafectació de l’element comú, aprovar-ho en junta i posteriorment formalitzar-ho en escriptura pública per a la seva inscripció registral.
A més, abans de posar-la al mercat, convé verificar que compleix amb la normativa urbanística i tècnica: cèdula d’habitabilitat, certificat energètic, condicions mínimes de ventilació, instal·lacions actualitzades i possibilitat real d’ús residencial. Si no compleix, podria requerir reformes prèvies o fins i tot un canvi d’ús.
Per últim, des de la perspectiva d’una comunitat de propietaris, també és recomanable valorar l’impacte fiscal de l’operació i comptar amb assessorament professional per evitar errors en el repartiment, en l’escriptura o en els acords comunitaris.
- Entén què és un assessor immobiliari, les seves funcions essencials, i com poden transformar la teva gestió. - 30 de juny de 2026
- Com la domòtica redefineix els habitatges de luxe el 2026 - 19 de juny de 2026
- Àtic de luxe a Barcelona: zones prime, preus reals i què diferencia un penthouse d’una simple planta alta - 10 de juny de 2026
